Un comentari sobre un capítol de LA REPRESSIÓ FRANQUISTA AL PAÍS VALENCIÀ.
L´analítica del col-lectivisme a Càlig a un llibre que analitza la repressió franquista.
Pedro Fabregate Sanz analitza dins el llibre La repressiío franquista al País Valencià( que reuneix les ponències i treballs de diversos historiadors e investigadors a la 1ª Trobada d´investigadors de la Comissió de la veritat) el col-lectivisme a Càlig :un somni trencat per la Guerra Civil i el seu resultat final, en guanyar els insurgents. El llibre està editat per 3 i 4 dins la col-lecció La Memoria , tenint com a editor a Pelai Pagès i Blanch.
Fabregate segueix el camí de l´història local i les fonts orals, treball que es desenvolupa des de la Universitat Jaume I de Castelló.
L´autor analitza el període de les col-lectivitzacions, quins tipus van donar-se, com es van donar i durant quan de temps; com va funcionar i com va esdevindre la repressió franquista una vegada la Quarta Divisió de Navarra va entrar-hi, provinent de Cervera del Maestrat a Càlig. Tot això ho compara amb el període republicà que va viure la població des del juliol del 36 a l´entrada dels rebels el 15 d´Abril del 38.
Fabregate descriu la situació social i sindical en que es trobava el poble, amb les tensions més que fortes (aplegant al tiroteig) entre els membres de la CNT i els de la UGT.
La CNT ,des del principi, tenia més influència, tant és així que va subtituir la tasca de l´ajuntament creant comites antifeixistes o comités del Front Popular. Es va utilitzar, fins i tot, com a pressió la vaga general.
Van produir-se confiscacions, repressions als anomenats facciosos, i algunes vejances.
Les discrepàcies ,entre els dos sindicats, van surgir prompte per això es van formar dos col-lectivitats: una de la CNT i l´altra de la UGT.
El poble es regia per assamblea general i així es prenien les decissions. Era ahí on es regulaven els preus, les expropiacions, , les informacions, l´ensenyament, l´assistència social. Mentrestant l´Ajuntament i els seus membres seguien,però sense decissió com a figures sense res a dir. ...fins i tot en Fabregate narra com alguns membres del comité es va presentar a casa l´ alcalde—l´ últim triat per eleccions sota el sistema republicà--- i li van demanar el bastó per trencar-lo ,tot seguit, a trossos.
A Càlig hi van haver-hi patrulles, grups de pistolers i els més temuts , grups que actuaven per la nit i eren de pobles veïns, que feien les feines més brutes. Repressions de sang que es feien de nit perquè el poble de Càlig, els seus ciutadans(la gran majoria) repudiaven aquestes accions.
El sentiment anticlerical es va fer patent, també, a la població de Càlig: sobretot a l´esglèsia i el convent. El primer recinte va convertir-se en un magatzen i el segon en un lloc d´allotjament. En Fabregate no narra ni explica què es va fer amb les monges Trinitàries que, en l´actualitat, continuen al poble mantenint una bona relació amb la ciutadania i les autoritats....a l´Ermita de la Mare de Déu del Socors es van disparar trets a l´imatge de la façana . La imatge va patir els seus efectes a la cara.
A la població de Càlig té predominància la CNT amb la seva col-lectivització per damunt de la UGT amb la seva cooperativa.
Val a dir i és anecdòtic que la col-lectivitat de la CNT s´anomenava La Unió....nom que, tot i que en castellà, manté la cooperativa agrària de la població. Tret si es cau anecdòtic..
El canvi del govern de Largo Caballero amb l´entrada de Negrín es fa notar a tot l´Estat i Càlig no és menys. La UGT pren , amb la seva Cooperativa El Progreso, una mica més de personalitat i força.
Segueix la lluita entre els dos sindicats:la CNT que creu amb la col-lectivitat i que tots treballen per a tots i el producte és per a tots; i els de la UGT que mantenien l´ideal de l´individualisme on cadascú tenia la llibertat de poder crèixer econòmicament. Això els enfrentava, i molt, des del punt de vista d´entendre l´ideal econòmic....que era, al cap i a la fi, allò que més els separava.
Quan l´exèrcit franquista, el quart de Navarra comandat per Camilo Alonso Vega, entra a Càlig(15 d´Abril del 38)....molts calijons ja havien marxat per por a possibles bombardejos i repressalies serioses. Molts s´amagen a les casetes de camp o a la Cova del Ferrer ( prop de la Bassa natural de Prunyonosa tirant barranc avall cap a Peníscola) (es van amagar, fins i tot, un centenar de persones). Molts van marxar cap a Alcalà de Xivert seguint a l´exèrcit republicà que s´anava replegant cap al sud.
Parlem un poc més de les col-lectivitats.
La col-lectivitat agrícola, tal com ens conta Fabregate, sorgeix quan les institucions oficials com l´Ajuntament perden força davant el cop d´Estat i la resposta dels sindicats CNT i UGT que formen del Comité Revolucionari .Sorgeix, d´alguna manera, la revolució.
El poder, com hem explicat, estava més en poder de la CNT-FAI que de ningú i ací és com es produeix l´expropiació de terres de les persones més adinerades, que va tindre lloc sense cap tipus d´indemnizació. En total es van expropiar unes cinquanta hectàrees de terres que, enseguida, les van pasar a cultivar els membres de les col-lectivitats. Aquestes expropiacions van tindre lloc entre l´agost i el desembre del 36.
S´expropiava perquè els propietaris les entregaven o perquè havien marxat i deixades abandonades, segurament els dos casos per por..
Com hem dit també es confisquen el convent, l´esglèsia i el Palau de Vallterra(més coneguda com la Casa Gran, que actualment no existeix ,es va enderrocar els últims anys de dictadura ).
Largo Caballero, en un primer moment, volia una transició mesurada i poc a poc, fent entrar als sindicats al govern,però mantenint els Ajuntaments com a “poder oficial”, així el comité es transformaria amb un consell municipal. Tot això canvia quan aplega al poder el metge Negrín quan els sindicats perdent el poder damunt els partits polítics, segurament, això, té la influència del PCE versus el poder e influència soviètica que anava prenent força
La repressió franquista.
Els morts de manera directa a Càlig van ser cinc pel bàndol republicà i deu pel bàndol franquista. La repressió republicana, de manera directa, dobla a la repressió franquista. Els franquistes i la seua repressió es va centrar amb els més joves---una mitjana de 36 anys—i amb oficis de jornalers, agricultors fusters.....
Els republicans van represaliar a gent més gran---una mitjana de 52 anys—i sobretot al clero secular.
La repressió republicana la van portar a terme pistolers mentre que la dretana va ésser portada a terme per:” mètodes molt més metòdics, ,premeditas i freds...”. Segons narra en Fabregate.
Havia gent que tenia que acudir a la Caserna de la Guàrdia Civil---situada al carrer Rei Jaume I--- molts dies; altres a realitzar treball gratuït , per no parlar dels que anaven a la pressó: els homes Benicarló, Vinaròs i Castelló i les dones al Centre Republicà calijó.
Cal mencionar alguns trets característics: l´Hostal va ésser la seu del sindicat La Unió de la CNT i un altre més bé trist: en entrar els franquistes al poble, les dretes de Càlig van pendre, lògicament, el poder i de manera desmesurada....van ésser moltes les cases de tendència d´esquerres saquejades, instigats aquests actes, per membres de primera línea del recentment constituit Ajuntament, tot va ésser i esdevindre tan abussiu que tres d´aquests membres del nou poder calijó van ésser detinguts i empresonats a Castelló entre els presoners republicans.
Anys després, com a anècdota, podem contar-hi que en una processó en les quals es penjaven dels balcons llençols vistosos, cobertors ,mantons de manilla....una veïna que anava a la processó es va eixir una mica de la fila y va estirar un cobertó exclamant que era seu i que li van pendre durant el període de pillatge en els primers dies del franquisme.
Fonts amb les que s´ha fonamentat la realitzación d´aquest article:
Del llibre LA REPRESSIÓ FRANQUISTA AL PAÍS VALENCIÀ de Pelai Pagès dins la col-lecció La Memòria de 3 i 4 edicions.