DOS PUBLICACIONS D´ONADA EDITORIAL
EL MÓN D´ONADA.
Editorial Onada de Benicarló (al Baix Maestratr de Castelló) ha publicat darrerament, ja fa uns dies, uns llibres ; avui destaquem dos títols que pensem tenen una força mgistral i gairebé màgica ...d´aquestes forces que s´agafen al terra i que d´ella trauem, per oferir-nos,m el millor.
Onada edicions va néixer el juny de 2003 i Miquel Àngel Pradilla, un dels responsables del projecte, ens explica que:” l'editorial es centra en el territori del nord del País Valencià i del sud del Principat, el que serien les comarques de la diòcesi de Tortosa. Té la voluntat de fer d'anella d'enllaç per crear un trànsit amable entre ambdos territoris, a través d'una edició de qualitat”. Tot i això en Pradilla explica també les dificultats:” 'Som una zona condemnada a una certa marginalitat administrativa i estem molt allunyats dels circuïts comunicatius. Per això, una part important dels nostres productes van dirigits a la difusió i promoció patrimonial en sentit ampli: històric, arquitectònic, natural...”.
En propers articles anirem coneixent millor aquesta editorial.
VOS APROPEM DOS LLIBRES D´AQUESTA EDITORIAL .
EL POBLE NOU. La darrera colonització del delta de l´Ebre.
Emeteri Fabregat i Antoni López s´apropen a l´únic poble del Delta de L´Ebre creat fruit de la colonització que va impulsar el règim dictatorial de Franco. Aquell projecte volia anar a més i convertir-se amb una mena d´emblema de la política social franquista....tot i que, segons es pot extraure de la lectura, els beneficiats de tot aquest projecte que pretenia anar a més i engrandir-se van ésser els qustre terratinents de sempre, mentre que els camperols es van quedar amb les engrunes, tal com escriuen textualment els dos autors.
Emeteri Fabregat és professor a l´Institut d´Ensenyament Secundatri de Roquetes a més de col-laborador de projectyes de recerca universitària; he estudiat e investigat la història econòmica i la demografia de les Terres de l´Ebre. Actualment centra les seves investigacions amb la confluència dels factors humans , econòmics i ecològics al voltant del fenèmen agrnòmic de l´arròs. Per una altra banda, en Antoni López, és arquitecte i estudia el patrimoni cultural , és autor de la Guia d´Arquitectura de la Demarcació de l´Ebre que li va editar el Col-legi d´Arquitectes de Catalunya.
Es profunditza sobre la nova identitat ebrenca amb PRIMER LA SANG QUE L´AIGUA.
El llibre analitza quina i com és la relació entre els riberencs i el riu Ebre....aquesta no és la mateiza que ara fa uns anys,(mig segle) ni debon tros...per això l´autora s´ha endinsat amb l´actual situació que ha esdevingut amb una progresiva separació dels riberencs de la realitat del riu com a eix de vertebració natural.....L´autora ens dona a entendre que s´ha entès malament la modernitat envers el riu....així s´ha pretés domesticar les aigües de l´Ebre amb embassaments....tot això afecta a l´economia,les costums i la vida del propi riu. Montserrat Boquera escriu.” ...actualment,la impressió que ens enduem és la d´unes aigües completament estancades sense moviment, com a màxim solcades per una barca a motor....”.
Tot i això i sota aquest ambient sí que ha esdevingut una identitat ben forta i ferma a les Terres de l´ebre, aquesta identitat s´ha ficat a prova arran de l´amenaça del trasvassament:”...la lluita antitransvasament va trobar en l´Ebre amenaçat el símbol d´identitat perfecte per al ressorgiment del caràcter ebrenc d´una generació,encara present,de quan “lo riu era vida” “.
L´autora, Montserrat Boquera, és llicenciada amb Antropologia Social i Cultural i doctora en antropologia per la Universitat Rovira i Virgili. A més, és coautora del llibre De la saboga al silur: pescadors fluvials de l´ebre a Tivenys(2001).